"Sents aquest mar tranquil de cap al tard,
mig orgue, mig violoncel.
Es va fent fosc. Com tots els vells, vigiles
el teu propi final, mentre al llarg de la platja
el mar ´es una peça de seda desplegant-se.
Escoltes el que et diuen les onades:
ue les qui t'estimaran, voldran que et moris.
Perqué els estimaràs, voldràs morir-te.
La lògica implacable de l'amor.
La lògica implacable de la mort.
L'alleujament que dîna saber que están tan junta."
VOLDRAN QUE ET MORIS. QUERRÁN QUE TE MUERAS. JOAN MARGARIT
